De barri veïnal a producte turístic

L’impacte del lloguer turístic no és únicament quantitatiu, sinó també estructural. Quan un pis es destina a allotjament temporal, desapareix del parc residencial. Si això passa de manera generalitzada, els preus pugen i es generen processos d’expulsió veïnal.

Aquesta dinàmica, afavorida per plataformes com Airbnb o Booking, ha contribuït a l’encariment del lloguer i a la pèrdua d’accés a l’habitatge en zones amb alta pressió turística, com el Raval, el Gòtic o Gràcia. Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, els preus en aquests barris han crescut per sobre de la mitjana, mentre que la disponibilitat d’habitatge de lloguer ha disminuït.

La rotació constant d’inquilins i la pèrdua de vincles veïnals són efectes habituals en aquests entorns.

“No conec la majoria dels meus veïns i veïnes. Cada setmana hi ha gent nova al meu bloc.”

— Testimoni de la Nira, veïna del Gòtic, 28 anys

Aquest procés, conegut com a gentrificació, no és espontani: respon a l’absència de regulació eficaç i a la concentració del mercat en mans d’empreses que prioritzen el rendiment turístic per sobre de l’habitatge habitual.