A Barcelona, passejar per alguns barris ja no és el que era. El soroll de les maletes de rodes ha substituït el dels nens i nenes jugant a la plaça, i les botigues o començos s'han convertit cafeteries gourmet per a visitants ocasionals. El turisme, motor econòmic de la ciutat, ha alterat profundament la vida quotidiana de milers de veïns i veïnes. I darrere del que sovint es presenta com una “transformació inevitable”, s’hi amaga un procés amb noms i cognoms: gentrificació.

Durant les dues últimes dècades, barris com el Raval, el Gòtic, el Born, Gràcia o Poble-sec han patit una transformació radical. L’auge dels pisos turístics —tant legals com il·legals— ha fet pujar els preus, ha expulsat famílies de tota la vida i ha trencat el teixit comunitari.

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona (2023), la ciutat comptava amb més de 9.600 allotjaments turístics legalitzats, als quals cal afegir-hi centenars d’ofertes no regularitzades. Això representa més de 50.000 places, repartides de manera molt desigual: a Ciutat Vella i l’Eixample s’hi concentra prop del 60% del total.