Invisibilitat institucional

Una de les grans dificultats per abordar aquesta crisi és que la precarietat residencial no sempre entra dins les estadístiques oficials. Els desnonaments sense contracte no queden registrats, i molts relloguers es mouen fora del marc legal.

Les entitats socials reclamen que es reconegui aquesta realitat com una forma de vulneració del dret a l’habitatge, i demanen més recursos per intervenir en casos de sobreocupació, habitatges en mal estat i pisos rellogats sense condicions.

Alhora, reclamen que s’impulsin polítiques públiques d’accés a l’habitatge de lloguer assequible per a joves i treballadors i treballadores, i no només habitatge social per a situacions d’emergència.