El paper de l’especulació

Un dels factors clau per entendre la tensió actual del mercat de l’habitatge a Barcelona és la transformació de l’habitatge en un actiu financer. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, els preus van caure i es van produir milers de desnonaments. A partir de 2012, molts immobles van passar a mans de grans tenidors com bancs, servicers i fons d’inversió.

Fons internacionals com Blackstone van adquirir grans carteres d’habitatges a Espanya, especialment a través de societats com Anticipa, Aliseda o Testa Residencial. Encara que no hi ha una xifra oficial exacta per a la ciutat de Barcelona, Blackstone ha estat considerat un dels principals tenidors d’habitatge del país, gestionant milers de pisos a Catalunya.

Aquest procés va coincidir amb reformes legislatives que van afavorir la desregulació del lloguer i van facilitar els desnonaments exprés, com la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de 2013, que va reduir la durada mínima dels contractes i va disminuir la protecció dels llogaters.

Tot i que no hi ha una xifra pública i verificable sobre el percentatge de compres per part d’inversors, diversos estudis municipals i informes del sector apunten que una part significativa de les transaccions immobiliàries a Barcelona en els darrers anys han estat protagonitzades per compradors que no hi resideixen, especialment empreses i inversors.