A Barcelona, l’accés a un habitatge digne s’ha tornat cada cop més difícil. Amb els anys, el dret a l’habitatge ha anat cedint davant la pressió del mercat, convertint-se en una font d’inversió i especulació que ha desdibuixat la seva funció social.

Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB), el preu mitjà del lloguer a la ciutat s’ha duplicat des dels anys 2000. A finals de 2023, es pagaven més de 20 €/m² en barris com l’Eixample o Gràcia, superant els 1.200 € mensuals per un pis mitjà. En canvi, a principis dels 2000, els preus rondaven els 6–7 €/m².

Els salaris, però, han crescut molt més lentament. Entre 2008 i 2023, el salari mitjà a Barcelona només ha augmentat un 30 %, segons IDESCAT. Aquesta diferència ha fet que una part important de la població tingui dificultats per afrontar les despeses d’habitatge.

De fet, segons dades de l’INE i informes sectorials, prop del 40 % de les llars en règim de lloguer destinen més del 30 % dels seus ingressos a pagar l’habitatge, superant el llindar que l’ONU considera com a cost excessiu.