Habitatge públic: una absència estructural

En aquest context, la manca d’un parc d’habitatge públic fort és un dels factors que agreugen la crisi. A Barcelona, només un 1,7% dels pisos són de protecció oficial, una xifra molt inferior al que recomana l’ONU (15–20%) i també molt per sota de ciutats com Viena (40%), Amsterdam (30%) o París (22%).

Tot i que en els últims anys s’han impulsat iniciatives per ampliar el parc públic, com la mesura de destinar el 30% de nova construcció a habitatge protegit, l’impacte encara és limitat. A més, gran part dels pisos públics es concentren a barris concrets, sense garantir una distribució equitativa per tota la ciutat.